"Els assassinats de la Molly Southbourne", de Tade Thompson

Sinopsi: Des que la Molly Southbourne té memòria, sha vist morir. Sempre que sagna, emergeix una altra Molly idèntica a ella i la motivació de destruir-la.
La Molly coneix totes les formes dassassinar-se, però també sap que mentre visqui serà perseguida. Tant se val com de bé segueixi les normes, al final les Mollys la trobaran. Hi ha alguna manera de posar punt final a la marea de sang o acabarà morint a les mans duna noia que sembla ella mateixa?

els assassinats de la molly


Ressenya: Primer llibre de la col·lecció Catxap de l’editorial Mai més. Aquí al blog hem pogut conèixer les obres Alba i El rastre del llamp. Pel que ja podeu intuir, la feina de l’equip de Mai Més m’ha agrada força. Si inclús ha fet que torni a agafar ganes de llegir en català!

Però anem per feina, que és parlar d’aquesta boja història de Tade Thompson, del que vam parlar aquí amb anterioritat sobre l’obra Rosalera. La idea base d’aquesta novelette és la que segueix: des que va nèixer, si la Molly sagna sigui pel motiu que sigui, una nova Molly, exactament igual a ella, apareixerà i voldrà acabar amb la seva vida.

La Molly viu amb el seus pares en una granja, i tot i que intenten protegir-la de si mateixa i preparar-la per tal que es pugui valdre per si mateixa. En breu ens queda clar que la seva no és la típica família, i menys quan és la mare la que li ensenya a desfer-se correctament d’un cadàver i s’intueix que tenen un passat força complex.

Aquest trencaclosques també amaga tota una sèrie d’anàlisi psicològic sobre el “jo” i tot el que hem de deixar enrere per poder avançar a la nostra vida. Tenint en compte que l’autor és psiquiatra, analitzar l’obra des d’aquesta perspectiva és un exercici que convida a una relectura amb més profunditat.

És difícil posar-li una categoria: ciència ficció, perquè en realitat ens està mostrant una distopia? Terror, doncs no deixa de causar neguit que la protagonista hagi de matar-se a si mateixa un cop rere l’altre? Inclús te part de thriller, especialment en la recta final que dona peu a que estem esperant amb moltes ganes la segona part d’aquesta història.

En resum: Amb traducció d’ Alexander Páez i una potent il·lustració de portada a càrrec de l’Alex Santalóaquesta novelette us farà donar-li un parell de voltes a diversos conceptes a un ritme trepidant. No la deixeu escapar. Puntuació: 4/5.

El pots aconseguir a la web de Mai Més.

Fuente: este post proviene de Cafe de Tinta, donde puedes consultar el contenido original.
¿Vulnera este post tus derechos? Pincha aquí.
Creado:
¿Qué te ha parecido esta idea?

Esta idea proviene de:

Y estas son sus últimas ideas publicadas:

Y ya tenemos aquí la temida “última entrada de un blog”, aunque en este caso la despedida es más bien un “pasen por aquí, la fiesta sigue en otro lugar”, Porque una de las gran ...

Sinopsi: A Ciutat l’espècie humana és poc més que un mite: dels homes que poblaven la Terra no se sap res tret del que expliquen les llegendes creades pels gossos, que són (juntament amb altres ...

Etiquetas: Reseñas

Recomendamos

Relacionado

Reseñas

Sinopsi: Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a ...

Reseñas

Sinopsi: A Ciutat l’espècie humana és poc més que un mite: dels homes que poblaven la Terra no se sap res tret del que expliquen les llegendes creades pels gossos, que són (juntament amb altres éssers) els que han heretat el nostre planeta. Sabrem què se n’ha fet de la humanitat? Quin destí ens espera? N’hem après alguna cosa dels errors del passat? Ciutat ens convida a reflexion ...

general críticas bcn comedia barcelona ...

Crítica de Janna Ayesa Nota: 8 sobre 10 Una ronda és la comèdia musical d’Arthur Schnitzler i cançons de Cole Porter que s’està representant actualment al Versus Teatre.  La companyia Memory (reactivada amb aquesta obra) és qui s’ha encarregat d’adaptar-la al català i posar-la en escena. Es tracta d’una comèdia sobre l’amor formada per deu peces […]

general el diluvi el poema de la semana ...

¿Quién es Ovidi Montllor? Cantautor valenciano nacido en Alcoy (Alicante) en 1942 y fallecido en Barcelona en 1995. También fue actor e intervino en numerosas películas, pero hoy os quiero mostrar la otra faceta: la de cantautor y poeta. Y sin haberlo preparado me ha salido un pareado. ;) De origen muy humilde y talento muy destacado, con estos versos explicaba quién era: Jo sóc fill de família m ...

arte y espectáculos couso isabel de farnesio. ...

Avui estic especialment content. Des que vaig aplegar a Madrid me va cridar l"atenció una arquitectura tan imposant i descomunal com buida i carent de sentit. Palau Reial, Madrid. (Mostra Neoclàssica). Ràpidament vaig entendre que això no hi podia ser. Que aquella arquitectura anomenada neoclàssica tenia un sentit que la meua mirada artística no hi era capaz de percebre. Potser perquè no h ...

general el poema de la semana eleccions ...

Hoy es un día emocionante, de cambios, de cosas que creí que nunca pasarían. Hoy toda una generación hemos levantado la voz, y hemos dicho que ya está bien, que queremos luchar, que estamos hartos. No con nuestro dinero, no con nuestros votos. Por favor, no caigamos en la euforia: todo el trabajo está por hacer y ahora vamos a exigir responsabilidades todos aquellos que hemos decidido votar el cam ...

general el poema de la semana

¡Buenos días de lunes! Vamos a hacerlos un poquito más llevaderos con un poema de Vicent Andrés Estellés que me encanta, en mi otra lengua materna además. Fue uno de los más grandes poetas valencianos del siglo XX, y más que poeta fue un artista literario completo, porque nos dejó novelas, obras de teatro e incluso guiones de cine. En sus obras habla de amor, sexo y muerte entre otros temas cotid ...

ser cuqui & tv

La noche del 24 al 25 de febrero se vistió de Gala para celebrar los Oscars, los que -como siempre- han tenido una polémica sobre sus criterios para otorgar premios, las personas y películas olvidadas,… vamos, de lo que nos llevamos quejando desde hace años. Pues bien, sin entrar en esta polémica, necesito escribir este post par hablar de todo lo que me ha encantando dels Oscars 2019, segura ...