En sus obras habla de amor, sexo y muerte entre otros temas cotidianos con un lenguaje sencillo y que, como se dice informalmente, "toca la fibra". Os dejo con un poema muy famoso, "Els amants", publicado en la obra Llibre de Meravelles (1971). ¡Que lo disfrutéis!
NO hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l"amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l"amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d"una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l"enyorança amarga de la terra,
d"anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l"edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d"amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Bon dilluns a tot el món!
:)
Fuente: este post proviene de Qué cuenta la rubia, donde puedes consultar el contenido original.
¿Vulnera este post tus derechos? Pincha aquí.
Modificado: