"Alba", Octavia E. Butler

Sinopsi: Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què lhan rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?

alba


Ressenya:

La Lilith desperta en un habitacle. Li donen roba, li donen menjar però no sap on és ni qui son els seus captors. Fins que es presenta un d’ells al seu davant, i la protagonista tindrà que replantejar-se tot el que creia saber del seu món. 

Així arrenca Alba, primer llibre de la saga Xenogenesi. En aquesta primera part, coneixerem a la Lilith i una mica més del seu entorn. On és realment? Què va passar a la Terra? 

Crec que és important entrar a aquest llibre sense saber-ne gaire de l’argument, ja que hi ha una part molt interessant a la trama i és la confusió que sent la protagonista envers al que la rodeja. Si tu, com a lectora, entres sabent-ne massa, perd part de la gràcia de l’experiència. Si que explicaré el més bàsic. La Lilith es troba a una nau, i els seus amfitrions son uns éssers anomenats Oankali que seran els seus mentors i la seva nova família. 

Aquesta lectura és adictiva per la banda que explicava anteriorment: necessites saber què està passant, sortir de “l’habitació” i esbrinar, adquirir coneixements sobre la situació de la Lilith. 

Aprofitant que ens trobem davant duna espècie totalment diferent a la nostra, Butler desenvolupa un anàlisi sobre el comportament humà, la dinàmica de grups i sobre lésser humà com a individu que ens farà donar més duna volta al cap. A mida que avança la història, i es vagin afegint nous components a aquesta història, comprendrem que tot això és part duna cosa molt més gran, i que la Lilith tindrà que prendre algunes decisions que afectaran no només al seu destí, sinó als supervivents humans que romanen vius. Perquè evidentment, els Oankali no els van salvar per a no res.

Complexa i en certa manera força trista, Alba és una novel·la en ocasions força dura i crítica amb lésser humà. Tot i estar escrita vora els anys 80, trobarem dolorosament actuals les reaccions i problemes humans, tot i ser en una situació tan complicada. Estem condemnats a repetir els mateixos errors?

En resum: Entrada per la porta gran de l’editorial Mai Més al panorama narratiu de la ciència ficció en català amb aquest Alba, d’Octavia E. Butler. Edició de tapa dura, amb sobrecoberta, il·lustració de Vorja Sánchez i una sèrie de làmines de Marina Vidal com a regal per a les primeres compres. Ho té tot per triomfar i em podeu creure: ho farà. Necessitem la segona part d’aquesta saga!! Puntuació: 4,5/5. 

Fuente: este post proviene de Cafe de Tinta, donde puedes consultar el contenido original.
¿Vulnera este post tus derechos? Pincha aquí.
Creado:
¿Qué te ha parecido esta idea?

Esta idea proviene de:

Y estas son sus últimas ideas publicadas:

Y ya tenemos aquí la temida “última entrada de un blog”, aunque en este caso la despedida es más bien un “pasen por aquí, la fiesta sigue en otro lugar”, Porque una de las gran ...

Sinopsi: A Ciutat l’espècie humana és poc més que un mite: dels homes que poblaven la Terra no se sap res tret del que expliquen les llegendes creades pels gossos, que són (juntament amb altres ...

Etiquetas: Reseñas

Recomendamos

Relacionado

Reseñas

Sinopsi: A Ciutat l’espècie humana és poc més que un mite: dels homes que poblaven la Terra no se sap res tret del que expliquen les llegendes creades pels gossos, que són (juntament amb altres éssers) els que han heretat el nostre planeta. Sabrem què se n’ha fet de la humanitat? Quin destí ens espera? N’hem après alguna cosa dels errors del passat? Ciutat ens convida a reflexion ...

Reseñas

Sinopsi: Des que la Molly Southbourne té memòria, sha vist morir. Sempre que sagna, emergeix una altra Molly idèntica a ella i la motivació de destruir-la. La Molly coneix totes les formes dassassinar-se, però també sap que mentre visqui serà perseguida. Tant se val com de bé segueixi les normes, al final les Mollys la trobaran. Hi ha alguna manera de posar punt final a la marea de sang o acabarà ...

general assumiràs la veu d'un poble el poema de la semana ...

Bon dia!! Hoy os traigo un poema simbólico, significativo y en mi lengua materna de uno de los autores que más me gustan de mi tierra. Vicent Andrés Estellés, eterno...sobran las palabras.Assumiràs la veu d?un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriu ...

arte y espectáculos couso isabel de farnesio. ...

Avui estic especialment content. Des que vaig aplegar a Madrid me va cridar l"atenció una arquitectura tan imposant i descomunal com buida i carent de sentit. Palau Reial, Madrid. (Mostra Neoclàssica). Ràpidament vaig entendre que això no hi podia ser. Que aquella arquitectura anomenada neoclàssica tenia un sentit que la meua mirada artística no hi era capaz de percebre. Potser perquè no h ...

#domingosilustrados collages designs ...

En aquesta ocasió, Les Antònies deixem de banda els doodles i us presentem un dibuix inspirat en les pintures de Vanessa Bell, germana de Virginia Woolf, que també era la il·lustradora dels seus llibres. El dibuix està realitzat amb aquarel·les líquides i els detalls en negre amb gouache, cosa que dóna un aire envellutat a tot el conjunt. Tenim una cita a FBcom cada diumenge. Porteu els vostres do ...

Humor

Repetimos (por peticion popular) Tutorial rápido y conciso para el españolito de a pie de la zona centro. Si -llegado el momento de las vacaciones- usted elige la Comunidad Valenciana y desea sobrevivir en sus playas, es importante que lea esto con detenimiento. Por regla general los de "la millor terreta del Món" son gente simpática. Cordiales y bonachones. Y amantes de su lengua (de l ...