Ressenya: Ens trobem davant d’una premisa molt original: l’ésser humà ja no existeix a la Terra i els gossos, que tenen capacitat de parlar, expliquen rondalles com si haguéssim estats déus per a ells.
A través d’una sèrie de relats, coneixerem què va ser dels humans i perquè els gossos són una mena de testimonis vivents de què va passar.
Per una banda tenim la Mansió Webster amb el fidel robot Jenkins. Diverses generacions de Webster han viscut en aquelles parets, i totes resulten ser importants per al destí de la humanitat… I dels cànids. En Jenkins resultarà ser un magnífic nexe entre tots els relats durant els milers d’anys que transcorren entre els relats. Els homes ja han posat els seus peus a Mart, i ara tenen la vista posada a Júpiter. La conquesta d’aquest planeta inhòspit sembla que s’està posant difícil pels humans malgrat les esperances que hi tenen posades. Les ciutats comencen a ser abandonades i els robots cada cop tenen més pes en una societat dividida entre homes i “mutants”…
Els relats que formen part d’aquest fix-up tenen una introducció a càrrec dels propis gossos, que analitzen els diversos punts de vista que tenen els estudiosos de la raça sobre el significat de cada text ja que molts d’ells creuen que els homes no són més que un mite per tal d’entretenir els cadells a la vora del foc. Poc a poc anirem descobrint què va passar amb la nostra espècie, d’on surten tots aquests “mites” i per què els gossos s’entesten a difondre’ls tot i que ja no recorden que un cop van ser simples mascotes. Narrats amb un to nostàlgic i prou melancòlic, que convida a reflexionar i transmet la tristor davant un final anunciat.
Amb una bona traducció de Scheherezade Surià i portada a càrrec de l’Elsa Velasco, aquesta edició de Ciutat ens permet conèixer aquest clàssic de la ciència ficció de Clifford D. Simak tal i com es mereix. Es tracta d’un llibre molt entretingut i que ens farà reflexionar sobre el nostre camí sobre la Terra. Té mèrit tenint en compte l’antiguitat del llibre que es pugui llegir a l’actualitat sense que es senti en absolut fora de lloc. Potser ha arribat el moment de deixar pas als gossos i als robots? Puntuació: 4/5.