L"avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l"estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l"estiro fort per aquí i tu l"estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se"m van escorxant,
i quan la força se me"n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m"oblida. Torna"m a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l"estiro fort per aquí i tu l"estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L"avi Siset ja no diu res, mal vent que se l"emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d"en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l"estiro fort per aquí i tu l"estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Conciencia colectiva. Dejadme ilusionarme en estos momentos, vuelvo a creer en esta sociedad. El tiempo dirá si estoy en lo cierto.