El primer que...

Molts cuiners afirmen que la vista hi juga un paper molt important en el menjar. 

Doncs sobre això he pensat jo aquests dies, sobre la vista i el menjar.

Sincerament algú em pot dir si es menjaria un percebe si fos el primer cop que en veu un? Jo crec que la primera persona que en va menjar  era algú que tenia molta gana.



I qui diu el percebe penso exactament el mateix de la primera persona que va menjar una ceba. Mira que és lletja pobreta, clar que avui dia hi és present a molts dels nostres plats...

Les magranes , en canvi, de fora no són gaire maques  però heu de reconèixer que per dins tenen un color vermell gairebé màgic. Puc assegurar que la persona, escric persona, tot i que segurament deuria ser un esser primitiu al que li va passar tot això i no se exactament  en quin moment  al primitiu se?l considera persona o si encara se?l considera animal... En fi , m?estic desviant, com deia, puc assegurar que aquesta persona (permeteu-me aquesta classificació) va veure el fruit caigut de l?arbre i segur que amb la caiguda, la magrana va quedar esquerdada al terrat i va poder gaudir dels seus colors i no cal dir res més, una cosa porta a l?altre i a la boca que va. Potser ni en tenia de gana en aquell moment perquè el pobre acabava de menjar-se una ceba i si l?hagués vist abans mai hauria provat la ceba i avui dia la nostre cuina tindria un gust molt diferent.